Bol de Petons completa

[Verse] Sóc un enorme bol de petons Com l'alt i prim bol Omplit a Egipte Per als excessos de Déu Vaig pujar cap a tu El meu bol de petons I a través del recés Blau del temple Vaig plorar cap a tu Amb salvatges carícies I cap als meus llavis La passió va lliscar Un rubor brillant I per la meva silueta Blanca i prima va fluir L'himne tonant [Bridge] Dempeus davant de l'altar Vaig oferir el calze I vaig plorar cap al cel Perquè t'inclinis I beus Oh Senyor [Chorus] Oh Beu el meu cos Que potser jo sigui L'interior del bol Com un misteri Com el vi immòbil A l'èxtasi [Verse 1] Quan et veig creuar, oh la meva estimada indolent, Passejant el tedi del teu mirar profund, Suspenent el teu pas tan harmoniós i lent Mentre sona la música que es perd a les teulades. [Chorus] Quan veig, en el reflex de la llum que l'acaricia, el teu front coronat d'un mòrbid atractiu; on els llums darrers del sol porten a l'aurora, i, com els d'un quadre, els ulls fascinants. [Verse 2] Em dic: quina bella és! quina sacsejada estranya! L'ornat record, pesada i regia torre, la corona, i el seu cor, premsat com a fruita, i el seu cos, estan prestats per al més savi amor. [Chorus 2] Seràs fruit que a la tardor dóna sabors madurs? Vas fúnebre que espera ser satisfet per les llàgrimes? Perfum que fa somiar en aromes desconegudes, Coixí acariciant o cistella de flors? [Verse 3] Sé que hi ha ulls arrasats per la cruel malenconia Que no guarden amagat cap preciós secret, Bells baguls sense joies, medallons sense relíquies; més buits i més llunyans, oh cels!, que aquests dos ulls teus. [Verse 4] Però no n'hi ha prou que siguis la més subtil aparença, alegrant al cor que fuig de la veritat? Què més fa ximpleria en tu, o pitjor encara, la indiferència? Et saludo adorn o màscara. Només adoro la teva bellesa. [End]