Entre l'espessor de baies

Entre l'espessor de baies i les illes de joncs, com a través d'un món que només fos cel, oh firmament invertit, la barca del nostre amor lliscava. Brillants com el dia eren els teus ulls, radiant fluïa el corrent i era radiant el vast i etern cel. Quan va morir la glòria al daurat crepuscle, resplendent va pujar la lluna, i plens de flors a la llar vam tornar. Radiants van ser els teus ulls aquella nit, havíem viscut, oh amor meu, havíem estimat. Ara el gel envolta el nostre riu, amb la seva blancor cobreix la neu la nostra illa, i al costat de la llum hivernal Joan i Darby dormisquegen i somien. No obstant això, en el somni, flueix el riu i la barca de l'amor encara llisca. Escolta el so del rem en tallar les aigües. I a les tardes d'hivern quan la fantasia somia al crepitar de la xemeneia, a les orelles de velles enamorades el riu del seu amor canta als joncs. Oh amor meu, estimem el passat doncs algun dia vam ser feliços, i algun dia ens vam estimar.