Diable Encarnat.

Diable encarnat en una serp balbucejant, Les planes centrals d'Àsia van ser el teu jardí, En temps corpori el cercle va ser despertat, Tocant la hirsuta poma en les formes del pecat, I Déu caminant per allà, com un guardià amb la seva lira, Tocava el seu perdó des dels turons del cel. Quan érem estranys pels guiats mars, Una mitja lluna artesanal, santa, penjada als núvols, Els savis em diuen que aquell jardí dels déus Conjurava el bé i el mal en un arbre oriental; Que quan la lluna s'alçava a la brisa virginal Era negre com la bèstia i més pàl·lid que la creu. Al jardí vam conèixer el nostre guardià, A les aigües sagrades que no es congelen a l'hivern, Ho sentim als poderosos matins del desterrament Vam veure l'infern en una banya de sulfur, el mite etern, Tot el cel a la mitjanit del sol, I una serp amb la seva música a les formes del temps.