Escamot Bruc

La Sílvia va arribar amb la missió clara de conquerir noves terres, però es va equivocar de colla. A dia d’avui segueix treballant en l’objectiu inicial sense gastar-se un duro en copes. L’Oriol va agafar per primer cop una eina, concretament, un pic i una pala. En l’actualitat, és dels millors picapedrers de l’escamot. El Marc no va estar gaire per la missió del comandament, tot i un atractiu obvi. Però va aconseguir una molt bona posició com a coordinador de tapataps. El Jan no va rebre cap gallina, però ha desenvolupat una profunda passió per les pizzes i després de provar-les amb totes les fruites existents ha acabat decidint que la seva preferida és la mallorquina. En Xevi va ser enxampat diversos cops intentant robar una camisa. Amb prou feines es va aconseguir que no es carregués a ningú a tall de palleresa. Tot i això la petita estima que allotja el baix cos del Xevi s’ha anat incrementant. Una mica. El Mistu, Victor, va ser completament suspès del seu càrrec i la comissió va ser dissolta i enterrada al ben fons de la història dels Gausacs. La colla va deixar de posar-lo a pinyes per començar a posar al Mistu verdader. Va començar amb una crisi sense precedents a la colla verd collserola. Temps ençà que la gent gausaca vivia en una greu manca de marro. Es palpava imperiosa la necessitat d’ampliar horitzons a terres llunyanes no explorades i ningú gosava sortir del caliu de la llar santcugatenca. I fóra així fins que un adoptat amb sobrenom de caní va ser entregat amb una missió que canviaria el destí per sempre. La història es va convertir en llegenda. La llegenda es va convertir en mite. I tal com hom ha contemplat, així fou com es fundà el llegendari escamot Bruc, de Gausacs. Nois i noia alegres i eixerits van esdevenir coneixedors del progrés, l’edat contemporània i els castells.